Aquest petit blog espera ésser una llibreta de peripècies conjunta entre l'Ona i el Gorka durant els nostres viatges, exiliats com som i serem... i de bon gust!!!
"Alguns pensen que fan un viatge, però en realitat, és el viatge que et fa, o et desfà" (N. Bouvier)

Menorca: El Pròleg

[del 13 al 19 d'octubre de 2008]

Abans de començar la ruta prevista del nostre viatge, ens hem pres una setmana de descans, meditació, gintònics i posada a to general, a Menorca, acollits i alimentats pel Joaquin.

I... quin relax! Abans d’enlairar-nos ja no ens deixaven pujar a l’avió. Comencem bé! Arribem al taulell de facturació i ens diuen que la llista de passatgers ja esta tancada i que no hi ha manera de pujar a bord. Si és que quan no es vol treballar, no es vol treballar, i moure un dit per ajudar a uns pobres viatges apurats no entra dins els plans del personal de clickair. Sort en vam tenir de la controladora de zona (i de la insistència rabiosa d’un Gorka indignat), que en un moment va treure del calaix uns bitllets i els va omplir a mà, obligant-nos a fer un sprint digne de les proves de l’ “ironman”.

Però el cas és que finalment vam arribar a Menorca, on es nota que s’acaba la temporada estival i arriba la quietud de l’hivern. Per no desentonar amb els únics guiris que quedaven a ses illes (la Inserso britànica repartida en parelles per les terrasses dels bars d’arreu) ens hem dedicat a esmorzar ous amb bacon, mongetes i pintes, per agafar forces abans de visitar ses cales, recomanades per autèntics autòctons (adoptius, això si). El primer dia, guiats per la Laia, i cavalcant el petit Hyundai Atos de sa mare, vam descobrir Cala Pregonda, amb el seu pilar fàl·lic controlant la platja, on vam fer el primer banyet en terres menorquines. Tot un luxe si tenim en compte l’època de l’any en que estem.

Els dies següents van passar ràpid. Per agilitzar el tema transport a l’illa (que no és cosa fàcil) vam llogar un cotxe-ou de color taronja, que al seu ritme però sense perdre pistonada ens ha dut a les aigües de Cala Tortuga, Cala en Turqueta, Macarella, Cala Mitjana, per uns quants pobles començats per bini-i algo més, i per les capitals: Ciutadella i Maó.


El pitjor com sempre és marxar, acomiadar-se del que queda del Joako (fa molta gràcia, està fet un filiprim) no es fàcil. Matinar tant no entra dins els nostres plans de viatge i la ressaca no hi ajuda gaire, que diguem. Per sort hem arribat amb temps a l’aeroport, aquesta vegada!

I després d’un dinar familiar a Barcelona (inclosos els acoplats, rebuts amb molt de gust, per cert), deixem estar aquest tastet de viatge, que ha estat el pròleg de les experiències que vindran, i volem cap a Grècia, a gorrejar el sofà d’una atenenca que ens l’ha ofert molt amablement.

Ja anirem explicant el què... De moment, això és to... això és to... això és tot amics!!

16 comentaris:

Jordi Borràs ha dit...

Bon viatge!!!

vicenç ha dit...

que tots els deus us siguin ben propicis (començant pels grecs. que n'hi ha una colla..) I excuses (com dir les coses sense ser cursi?)

margarida ha dit...

Bé,a veure que tal va tot ja anireu explicant. Per aqui tot igual,

Alba ha dit...

Bueno per no ser menys que la resta de la família faré la meva petita aportació (després de stona d'intentar entendre on cony ho havia de fer, jeje). I res, que després de les llagrimetes a l'aeroport queda la felicitat de saber que PER FI feu el que volieu i que des d'aquí us desitjo el millor...moltes experiències!!
i què més..(q m'enrollo més q una persiana!)..BON VIATGE!

Anònim ha dit...

Bueno chavales, desde vuestro hostal en Barcelona (ni una referencia de nuestro "lujoso" piso, ¡¡malditos!!), os deseo un buen viaje por donde coño vayais, que ahora no me acuerdo.

PD: Me he cortado el pelo... fotos en el facebook de la helena.

Saludos

Hèctor ha dit...

El anónimo de antes soy yo... que le he dado al intro sin querer.

ireta ha dit...

Jjejejeej!K bé!!! estic molt contenta per vosaltres. Jo la veritat en un moment molt xulo de la meva vida (deprés d´ anys reflexionat) però bé aquesta part es mereix un mail!!! K vagi tot de luxe, en serio!! Però esterm en contacte...Si passeu p'er akí a la tornada ja sabeu, eh??
Ah!!! Señor Don Héctor Pin (o en su defecto kien lo sepa) kiero ver esa foto tuya de neew loock yaaaaaaaaaaa!!! Así k passarme eso de la Helena!!!

un besako

rebeka

laura ha dit...

Gracies per compartir aquesta experiencia amb nosaltres!! ens deixeu viatjar una miqueta amb vosaltres... i el que falta...
Us desitjo lo millor, es fa cami al caminar,...

trepetxu ha dit...

wenu doncs algú s'haurà de quedar per aquí a controlar no?
Vingali,a difrutarsus molt!
txuekins

quicu-lidia-kik1-ferry ha dit...

desde salt anem seguint el vostre llarg camí, la paella havia de ser collonuda, adeusiau: quicu-lidia-kik1-ferry
bon viatge

gemma ha dit...

Que tengais un muy buen viaje! Os iré siguiendo en esta experiencia inolvidable... un abrazo!

Anònim ha dit...

soc l'avi jaume i l'avia rosa com esteu, m'agradat molt veures a l'ordinador.

onaturalistic ha dit...

Ei!!apa que ya sta, ya steu sueltos pels mons i terres llunyanes ehh!!
Doncs que més que desitjarvos molta sort, molts encreuaments amb gents i personatges d'aquest planeta i experiències, vivencies i no masses contratemps.
Estem en contacte i ja us explicaré com anirà l' adaptació per aquelles terres bretones,humides i boiroses!
Voyage,voyage... bon voyage!!
records de l'ona i el yoann
Per cert, Hector! un pajaritu m'ha dit que estàs guapissimmm!!jeje!
Ciao

laia ha dit...

hola parelleta!

no se si ho se fer axo de penjar notetes als blogs o lo que sigui axo. pk ja he escrit una nota i se ma borrat.

bueno , total, que molts saludos desde l'illeta, que fot un fret humit que ti cagues. I re, jo bé, sense curro encara i amb la vida sentimenta totalment a puesto, cap problem i fent yoga per axo de dir, no tinc ni un duro, pro no defalleixo!! jeje Bueno, sigueu molt feliços, seguiu fent aquesta cara de hapis que fa tanta enveja, i feu bonda!

una abraçada i petons!!

Margarida ha dit...

Les "maris" de la consulta de sant julià t'envien molts petons. es veu que no se'n surten molt bé d'enviar-te els petons pel blog (sembla que és dificil). Doncs vagin aquest petons virtuals des de Sant Julià.

Patxi Xabier ha dit...

apa, saludos desde euskadiiiiiiiiii. animoooo